CORRANDES D'EXILI
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'anyorança
ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
Pere Quart
Comentari:
He triata questa poesia perquè sempre ha estat la meva preferida.
Aquest poema transmet els sentiments d'una persona que, com el mateix autor Pere Quart, ha de marxar del seu país a causa de la guerra. Relata com és de difícil separar-te del lloc on has nascut, el lloc que sents com teu. És un poema patriòtic on el jo poètic es separa de la seva pàtria i, per tant, de tot el que és ell.
A continuació he fet un anàlisis del significat de cada estrofa:
La primera estrofa es situa en el moment que viatgen els exiliats i travessen els Pirineus , de nit per tal de no ser vistos, tant sols iluminats per la lluna. Aquesta lluna és tant plena com la pena que senten al tenir que fer allò, fugir del seu país.
La segona estrofa parla de la seva única companyia, la seva nòvia a la qual compara amb la Mare de Déu de Montserrat( que fia poc que havien trobat en aquell moment) per ser morena com ella.
En la tercera estrofa explica que, per tal de que la terra perdoni a els homes per fer la guerra i que a causa d'aquesta la destrossen, li fa un petó abans de passar la frontera.
La quarta estrofa parla de que el jo poètic s'estima tant Catalunya que en el moment que la deixa sent que la meitat d'ell s'ha quedat allà. L'altre meitat l'ha seguit per no morir però segueix pertanyent a Catalunya.
L’estrofa cinquena explica que el jo poètic pensa que potser s’allunyrà més de Catalunya en el futur però que no morirà d’anyorança sinó que farà de l’anyorança el seu motor per viure i l’esperança de tornar en Catalunya la seva força.
En la sisena i setena estrofa el jo poètic descriu tota la bellesa que poseeix Catalunya i tot el que, per tant, trobarà a faltar.
La última estrofa resumeix els sentiments del jo poètic: trist, desesperançat, amb rencança envers la guerra i els seus somni: que Catalunya sigui completament lliure.
Joan Oliver (Sabadell, 1899-Barcelona, 1986). Conegut pel nom de Pere Quart, amb el qual signa l'obra poètica. Poeta, dramaturg, narrador, traductor i periodista.