Un rol canviant_**
El segle XX ha estat un segle de constants canvis en tot el món. Canvis que no es limiten a un sol aspecte de la vida de les persones ja que, si mirem enrere, la política, la tecnologia, la ciència o la mateixa forma de vida disten molt de l’actualitat. El feminisme no va ser una excepció. La situació de la dona havia estat estancada durant molt temps, seguia ancorada en el model tradicional. Això va fer que en el moment que li va tocar agafar l’embranzida cap al futur, encara que fos amb retard, avancés a una gran velocitat. Aquests canvis han quedat reflexats en la vida de les tres protagonistes de Ramona, adéu. Tres generacions de dones d’una mateixa família ens mostren el seu dia a dia en primera persona i el lector arriba entendre, a través d’aquesta visió tant personal, les diferències en les condicions de vida de les tres persones. Per entendre l’evolució de la situació de la dona durant el segle XX primer hem de saber quin i en què va consistir el veritable propulsor cap el canvi: el feminisme. El feminisme és tot aquell moviment que les dones han hagut de realitzar al llarg de la Història per a poder arribar a la igualtat política, social i econòmica de la qual gaudien els homes. Els principals drets d’igualtat que es reivindiquen són: el control de la propietat privada, la igualtat d’oportunitats en l’educació i el treball. L’acció feminista ha estat el vehicle per fer el viatge des de que la dona era considerada un ésser sense raó de ser si no estava acompanyada d’un home, a valer-se per sí sola. A principis del segle XX, a Espanya hi residia una societat arcaica. El desenvolupament industrial era escàs, l’Església Catòlica tenia una gran influència en la vida de les persones i la jerarquització de la societat era molt present. La dona bàsicament es dedicava a les feines domèstiques de la llar, caminava sempre un pas per darrere de l’home i actuava sota les convencions socials perquè per a ella no hi havia altra opció que fer el que els altres creien correcte. La majoria no tenien accés a l’escola bàsica i només se’ls ensenyava les feines que es consideraven pròpies de dones. Sobretot, la dona estava considerada un ésser que no tenia poder de prendre decisions. En Ramona, adéu això es reflexa en la part de la Mundeta àvia on el personatge, en una de les entrades del seu diari, expressa: No sé per què em caso. Una dona necessita tenir un home al seu costat, per por de trobar-te sola, de ser la riota de la gent. Sobretot, per por d’arribar a vella sense salut i amb l’ànima eixuta. [...] La mamà i jo no ens entenem. Entestada en convertir-me en una senyoreta m’ha privat tota la vida de llegir, que és l’única cosa que m’agrada una mica. Havia de fer puntes de coixí sempre amb els boixets entre les mans, Mentre, somiava amb les meves heroïnes dels llibres, les santes i les reines, que em feien companyia cada nit. En aquest fragment s’aprecia com una dona jove encara la vida en un món hostil on la seva vida ve decidida per algú altre i on es veu obligada a dur la vida d’una mestressa de casa perquè no hi ha una altra opció. Sumat a les lleis d’imposició social, hi havia una legislació discriminatòria que deixava en una posició de subordinació legal a la dona casada ja que no tenia autonomia personal ni laboral. A més, el codi penal va establir dures penes per les dones que s’atrevissin a contradir o insultar el marit. Aquesta va ser la situació durant el començament del segle XX que, a poc a poc, va anar introduint noves millores. El gran pas es va produir amb la Segona República (1931-1936). Després de certs moviments de sufragistes feministes es va aconseguir que s’aprovés el vot de la dona tot i els col·lectius que estaven en contra per qüestions polítiques. Les dones, molt influenciades per l’església, representarien un augment dels vots a partits de dretes i a els republicans, en aquell moment al poder, no els interessava. Tot i això, les dones van tenir els mateixos drets legals de vot però encara no tenien una llibertat total de la seva vida ja que les conviccions socials seguien molt arrelades. durant aquest període, socialment les coses no havien millorat gaire. Durant aquest període, socialment les coses no havien millorat gaire. Amb l’esclat de la guerra, però, moltes dones van despertar i van haver de seguir endavant sense un home al seu costat i prendre el control de la seva vida com no ho havien fet mai. Gràcies a la Guerra Civil (1936-1939) els homes van marxar al front a combatre i les dones van haver d’ocupar el seu lloc en fàbriques i camps per poder mantenir la capacitat productiva del país. Així, la dona va començar a veure que es podia mantenir ella sola. La tendència general seguia sent conservadora però ja apareixien petits nuclis de dones molt avançades a la seva època que reivindicaven la llibertat total de la dona. Ramona, adéu també reflexa aquest moment històric en la part del llibre que parla de la Mundeta mare, és a dir, en la part on se’ns mostra la realitat de la guerra: La Kati diu que la guerra li ha desvetllat el cervell, que s’ha adonat de que les dones serveixen per alguna cosa, i que no sols per fer bonic. En Joan diu que la Kati viu amargada perquè no s’ha casat i que no s’ha casat perquè cap home no la vol, que és massa lliure i això, als homes, no els agrada. En Joan no vol que em faci com la Kati, diu que si l’escolto acabaré com ella. Aquesta cita mostra com les primeres espurnes de dones liberals apareixien i com la societat i sobretot l’home menyspreaven aquesta tendència que veien absurda i fora de lloc. Però la cosa no va acabar aquí. Amb el triomf del bàndol nacionalista es va retrocedir en tot allò relatiu a la condició social, jurídica i política que s’havia aconseguit fins el moment. Els drets de divorci es van abolir i es va tornar al model social patriarcal on la dona era esposa, mestresa de casa i mare. Durant la dictadura, les lleis es van anar suavitzant a mesura que passaven els anys. Ja cap el final, les noies estaven molt influenciades pels moviments estudiantils d’altres països europeus com França i el que arribava de Hollywood. Eren noies que no havien viscut l’horror de la guerra però si la repressió de la dictadura i les afortunades que accedien a la universitat tenien un gran esperit revolucionari. Les universitats eren el focus d’aquest moviment i aquí és on es situa el tercer personatge principal de Ramona, adéu. Ella ansieja llibertat i es creia amb dret de gaudir plenament de la seva vida sexual. Aquesta llibertat, però, era una llibertat que temia però que, alhora, desitjava més que cap altra cosa en el món. Eren els sentiments contradictoris d’una noia que davant del món que s’obria davant seu i el que ningú no l’imposés què fer, s’acovardia. Tenia raó: volia anar-se’n lluny. Però no ignorava que recularia una i altra volta, empesa pel obscur destí de la covardia. [...] Volia mirar l’univers amb un ampli ventall de possibilitats, com feia el Jordi. En aquest fragment es veu una noia que té por de la sobtada llibertat i que ,a la vegada, no vol demostrar a la seva parella que ella és com ell vol que sigui. S’havia fet un gran pas però encara calia temps per endurir aquest fonaments i seguir endavant. Amb la fi de la dictadura i la tornada al règim democràtic el moviment feminista va tornar a renéixer i una ràpids avanços jurídics van arribar fins que legalment la dona a Espanya estava al mateix nivell que a la resta del món occidental. Es van començar a celebrar els primers congressos de dones feministes, la llei del divorci es va tornar a instaurar i podien disposar lliurement dels seus béns. Aquí estem: 2008. Més de cent anys després, amb un llarg camí recorregut però amb més camí per recórrer. Perquè això no acaba aquí, encara queden aspectes per millorar. Ara coneixem el camí i serà més fàcil avançar. Elles el van buscar i van començar a caminar. Ara només cal seguir-lo perquè ja es divisa el final d’aquest. La igualtat està a prop.
RECURSOS
Ramona, adéu. Montserrat Roig. Barcelona, Edicions 62. 2007