**Miquel Martí i Pol**
.
.
.
Aquest poeta va néixer el 19 de març de 1929 a la població de Roda de Ter, d'Osona.
D'origen obrer, Martí i Pol va començar a treballar als 14 anys en una fàbrica del seu poble. Als 19, va patir una tuberculosi pulmonar que el va obligar a estar-se al llit una llarga temporada. Aquesat malaltia, però, va marcar el futur del Miquel Martí i Pol. Va aprofitar aquesta època per llegir molt, el que el av decidir a dedicar-se a l'escriptura.
El 1956 es va casar amb Dolors Feixas, amb qui va tenir dos fills. Durant la dictadura franquista va participar en moltes activitats culturals catalanistes, i va col·laborar amb el PSUC. L'any 1970, se li diagnosticà una esclerosi múltiple, el que li provocà que l'any 1973 hagués d'abandonar la seva feina a la fàbrica. Tot i les restriccions imposades per la malaltia, va continuar publicant molta poesia de gran qualitat mostrant així el do que posseïa per la poesia.
En el 1978 va rebre un homenatge a la Setmana Popular d'Osona, amb l'assistència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol i Xavier Bru de Sala, entre d'altres.
Va morir l'11 de novembre de l'any 2003 a la seva residència de Roda de Ter.
Miquel Martí i Pol va deixar un gran llegat per a la literatura catalana amb la seva poesia i aquí en tenim un paradigma:
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.
I, tan mateix, la remor persisteix.
Miquel Martí i Pol
.
.
.
Comentari del poema:
He triat aquest poema perquè expressa el sentiment de la gent durant la dictadura de Franco. Molta gent murmurava i pensava que el que s'estava fent era un crim contra l'ésser humà però no es podia fer res per evitar-ho. El règim franquista ho volia silenciar tot, per tal e que no s'alcès una revolta en contar d'ell. No volia que la gent parlés i s'unissin per tal d'intentar parar-ho, ho volia controlar tot.
A això es refereix el poema: a la calma forçada que es respirava i a les conspiracions que arreu hi havien.
Trobo molt escaient els següent versos:
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
Perquè aquesta és l'essència del poema, reivindica que volen anul·lar el pensament del poble per tal de que no pugui parlar i demanar els seus drets. Sense pensament, no hi ha problema pel poder perquè un poble que no pensa esdevè un poble esclau.
És un poema colpidor amb un esperit de lluita que el fa únic.
0 comentarios