--Miquel Martí i Pol--

A claus de sorra**

** A claus de sorra**



A claus de sorra he penjat els ormeigs
i he desat tots els llibres a calaixos de boira.
Ara, amb les mans pintades de colors,
em posaré la roba de les festes
i esperaré les noies quan surtin del cinema.
Si plou duré un paraigua de color cridaner
i unes sabates grosses d'un verd agosarat.
Les noies passaran i diran: - Bones tardes
(potser totes, qui sap!, m'estimen en silenci),
i fugiran pels carrers tenebrosos
a perdre's dins els braços d'homes d'estirp incerta.

Quan sigui fosc tornaré cap a casa
repetint en veu baixa versos que encara estimo,
cansat i decebut; i em pesarà la roba
damunt el gest tristíssim de peresa.

Hi haurà a cada portal una parella
besant-se o qui sap què, mentre que jo,
sol i indefens, pensaré que la nit
és una noia verge que m'espera
i a crits estriparé l'embruix que me'n separa



Comentari:
Aquest poema parla d'un noi que, un dia de festa, surt amb la seva millor aparença disposat a passar-s'ho molt bé. Mentres busca una noia amb qui passar la vetllada. Quan torna a casa, decebut i envejós per la gent que ha trobat la felicitat aquella nit en mans d'una altra persona que li correspon.

No segueix una rima uniforme però la mètrica dóna al poema una personalitat única.

És un poema que amb un tema tant quotidià com és anar a a les festes d'un poble, ens parla de les decepcions que es e stenen quan es creen moltes expectatives sobre un fet. De l'il·lusió que a vegades es posen a les coses i no surten com tu vols. Vol mostrar que a tothom li passa i que s'ha d'apendre a superar-ho.
És un cant als somnis.

OUS FERRATS

**OUS FERRATS**

Quan es couen, quins esclats,

els ous ferrats,

fins i tot, si no es vigila,

poden fer alguns disbarats.

 

I un cop cuits, ben presentats,

els ous ferrats,

se'ls mengen sense ganyotes

fins i tot els desganats.

                                                                                           Miquel Martí i Pol

 

Comentari del poema:

He triat aquest poema perquè, tot i que a simple vista pot semblar molt simple, és aquesta simplicitat i espontaneitat el que el fa ser tant expressiu, pròxim i entranyable.

Aquest poema és la proba que es pot fer poesia parlant de coses quotidianes.

**Miquel Martí i Pol**

.

.

. 

 

Aquest poeta va néixer el 19 de març de 1929 a la població de Roda de Ter, d'Osona.

D'origen obrer, Martí i Pol va començar a treballar als 14 anys en una fàbrica del seu poble. Als 19, va patir una tuberculosi pulmonar que el va obligar a estar-se al llit una llarga temporada. Aquesat malaltia, però, va marcar el futur del Miquel Martí i Pol. Va aprofitar aquesta època per llegir molt, el que el av decidir a dedicar-se a l'escriptura.

El 1956 es va casar amb Dolors Feixas, amb qui va tenir dos fills. Durant la dictadura franquista va participar en moltes activitats culturals catalanistes, i va col·laborar amb el PSUC. L'any 1970, se li diagnosticà una esclerosi múltiple, el que li provocà que l'any 1973 hagués d'abandonar la seva feina a la fàbrica. Tot i les restriccions imposades per la malaltia, va continuar publicant molta poesia de gran qualitat mostrant així el do que posseïa per la poesia.

En el 1978 va rebre un homenatge a la Setmana Popular d'Osona, amb l'assistència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol i Xavier Bru de Sala, entre d'altres.

 Va morir l'11 de novembre de l'any 2003 a la seva residència de Roda de Ter.

Miquel Martí i Pol va deixar un gran llegat per a la literatura catalana amb la seva poesia i aquí en tenim un paradigma:

 .

.

.

Han prohibit... 

Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.
I, tan mateix, la remor persisteix.

                                                Miquel Martí i Pol

 .

.

.

Comentari del poema:

He triat aquest poema perquè expressa el sentiment de la gent durant la dictadura de Franco. Molta gent murmurava i pensava que el que s'estava fent era un crim contra l'ésser humà però no es podia fer res per evitar-ho. El règim franquista ho volia silenciar tot, per tal e que no s'alcès una revolta en contar d'ell. No volia que la gent parlés i s'unissin per tal d'intentar parar-ho, ho volia controlar tot.

A això es refereix el poema: a la calma forçada que es respirava i a les conspiracions que arreu hi havien.

Trobo molt  escaient els següent versos:

Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar

Perquè aquesta és l'essència del poema, reivindica que volen anul·lar el pensament del poble per tal de que no pugui parlar i demanar els seus drets. Sense pensament, no hi ha problema pel poder perquè un poble que no pensa esdevè un poble esclau.

 És un poema colpidor amb un esperit de lluita que el fa únic.