Joan Salvat-Papasseit_**
Joan Salvat i Papasseit va néixer a Barcelona l'any 1894.
Al 1914 va começar a treballar com a bibliotecari de l'Ateneu Enciclopèdic Popular.
Cap al 1915 va començar a col·laborar, en castellà, a Justicia Social de Reus i, en castellà i català, a Sabadell Federal, on publicà una sèrie d'articles d'ideologia llibertària que signà amb el pseudònim de Gorkiano, per l'admiració que sentia per Màxim Gorki. Els articles en castellà formen dos llibres, Humo de fábrica i Glosas de un socialista. També publicà la «fulla de subversió espiritual» Un Enemic del Poble (nom pres del títol d'una obra de teatre d'Ibsen), que sortí fins al 1919.
Des del 1919 va ser un escriptor únicament en llengua catalana.
Va ser un dels principals poetes de la literatura d'avantguarda. Va ser influït pels cal·ligrames d'Apollinaire i pel futurisme de Marinetti, notablement en els seus primers llibres, on és palesa l'atracció que en els futuristes provocaven els invents: el telègraf, les ones hertzianes, el tramvia, etcètera.
Desenvolupà una línia lírica que l'acosta a la poesia popular -la cançó- i a l'evolució que va portar a terme part del moviment noucentista, amb el qual manté més relacions que les esperades.
Molts dels seus poemes han estat musicats.
Morí de tuberculosi als trenta anys, l'any 1924. El seu estat de salut es veu reflectit sobretot en els poemes «Tot l'enyor de demà» (de L'irradiador del Port i les gavines), que tracta el tema del malalt que té ganes de llevar-se, i «L'ofici que més m'agrada» (d'Óssa Menor), on, impedit per al treball físic, exposa la bellesa de cinc oficis.
Obres
Articles en castellà
Poesia
1 comentario
Quim Gil -
Primer perquè tens mencions a la poesia de Salvat-Papasseit. Potser t'interessarà http://qgil.wordpress.com/2008/01/21/alliberar-joan-salvat-papasseit/ i fer un cop de mà a http://ca.wikisource.org/wiki/Joan_Salvat-Papasseit
Segon per aquesta foto meditarrània que tens a dalt. Sembla la Costa Brava però no li trobo el (familiar) racó. Sóc de Lloret i em recorda a un passatge que hi ha entre el castell i la cala d'en Trons.