--Joan Salvat-Papasseit--

Paisatge_**

PAISATGE

Ara a les nits al Pirineu
sembla nevar de tanta lluna
-és cert que als pics hi ha encara neu
i és cert també que ho fa la pruna
tota florida que ara es veu.

Sembla quieta i va brunzent
tota empolvada de fortuna,
mira's a l'aigua d'un torrent
i es veu ben blanca
però és bruna
que els roquissers senten turment.

Diu la granota el seu cant ronc
-cant a la molsa i a la runa-
i sembla un home cada tronc,
fidels soldats que té la lluna:
soldats que amaga el núvol bronc.

Cada filera és un camí,
llances esteses una a una;
si el núvol bronc passa per 'quí
cada filera pren tot d'una
l'aire d'emprendre un nou destí.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Comentari:

He triat aquest poema de Joan Salvat-Papasseit perquè és un dels seus pocs poemes que no són de temàtica amorosa. He volgut captar les diverses cares de l'obra d'aquest autor en el blog i com que el cal·ligrama que he posat anteriorment parla de l'amor, he volgut afegir deversitat amb aquest retrat d'un paisatge.

Aquest poema descriu un paisatge de nit del Pirineu, mentres neva. Parla de cada apecte d'aquest paratge: la vegetació, la fauna, el temps... Ho fa fent una metàfora de com a fecta la neu al paisatge i com canvien tots els aspectes que el formen quan aquesta cau del cel. També fa referència al gran nombre d'arbres que hi ha. Els anomena soldats perquè són alts i forts com els d'un exèrcit, el de la lluna que banya tot el paisatge.

Aquest poema m'ha agradat molt perquè transmet la tranquil·litat i majestuositat d'un paisatge d'alta muntanya.

Jaculatòria_**

 Bé aquí està els quatre versos de la primera estrofa, per si en la foto no es pot apreciar bé el que hi diu:

ROSA LA ROSA ET SÓC PREGANT

PÈTAL QUE ES MORÍ TREMOLANT

EL BES DONANT SEMPRE CREMANT

-I UN ALTRE PÈTAL ESPERANT

Comentari:

Aquest cal·ligrama és de temàtica eròtica.

El jo poètic parla de què sent quan fa l'amor amb una noia. Fa una metàfora comparant-la amb una flor, una rosa a la qual va treient els pètals, tot despullant-la i a la qual besa amb passió. Aquestà noia és molt jove, potser verge, com podem deduir a partir del comentari de que és pulcra.

 Diu que, després d'aquella nit, no podrà fer res més que pensar amb ella i que la durà per sempre dins el seu cor. Dia i nit, en els somnis o en el pensament.

També expressa que si després d'aquella nit la noia no el vol tornar a veure, es sentirà ferit per les punxes d'aquella rosa a la qual tan ha estimat. Es veurà dolgut per la part de la noia que no coneixia. No li importarà la ferida de la carn ni la sang que brolla d'ella, sinò la ferida del seu cor i el sentiment de solitud perquè la seva amant l'ha abandonat. 

M'ha agradat força aquest cal·ligrama perquè parla del mal que poden fer les mostres d'amor quan en realitat una persona de la parella no està enamorada. Una nit màgica que després no significa res fa que visquin una mentida que acaba destrossant els seus cors. Com un somni del qual, quan despertes, et sents decepcionat de que allà no hagi succeït. I tot això ho expressa d'una forma delicada i breu però intensament emotiva.

Joan Salvat-Papasseit_**

 

Joan Salvat i Papasseit va néixer a Barcelona l'any 1894.

Al 1914 va começar a treballar com a bibliotecari de l'Ateneu Enciclopèdic Popular.

Cap al 1915 va començar a col·laborar, en castellà, a Justicia Social de Reus i, en castellà i català, a Sabadell Federal, on publicà una sèrie d'articles d'ideologia llibertària que signà amb el pseudònim de Gorkiano, per l'admiració que sentia per Màxim Gorki. Els articles en castellà formen dos llibres, Humo de fábrica i Glosas de un socialista. També publicà la «fulla de subversió espiritual» Un Enemic del Poble (nom pres del títol d'una obra de teatre d'Ibsen), que sortí fins al 1919.

Des del 1919 va ser un escriptor únicament en llengua catalana.

Va ser un dels principals poetes de la literatura d'avantguarda. Va ser influït pels cal·ligrames d'Apollinaire i pel futurisme de Marinetti, notablement en els seus primers llibres, on és palesa l'atracció que en els futuristes provocaven els invents: el telègraf, les ones hertzianes, el tramvia, etcètera.

Desenvolupà una línia lírica que l'acosta a la poesia popular -la cançó- i a l'evolució que va portar a terme part del moviment noucentista, amb el qual manté més relacions que les esperades.

Molts dels seus poemes han estat musicats.

Morí de tuberculosi als trenta anys, l'any 1924. El seu estat de salut es veu reflectit sobretot en els poemes «Tot l'enyor de demà» (de L'irradiador del Port i les gavines), que tracta el tema del malalt que té ganes de llevar-se, i «L'ofici que més m'agrada» (d'Óssa Menor), on, impedit per al treball físic, exposa la bellesa de cinc oficis.

Obres

 Articles en castellà

• Glosas de un socialista (1916)
• Humo de fábrica (1918)

Poesia

• Poemes en ondes hertzianes (1919)
• L'irradiador del Port i les gavines (1921)
• Les conspiracions (1922)
• La gesta dels estels (1922)
• El poema de La rosa als llavis (1923)
• Óssa Menor (1925, edició pòstuma)