Mar Português_**

 Mar Português

O mar salgado, quanto do teu sal
São lágrimas de Portugal!
Por te cruzarmos,quantas mães choraram,
Quantos filhos em vão rezaram!
Quantas noivas ficaram por casar
Para que fosses nosso, ó mar!

Valeu a pena? Tudo vale a pena
Se a alma não é pequena.
Quem quer passar além do Bojador.
Tem que passar além da dor.
Deus ao mar o perigo e o abismo deu,
Mas nele é que espelhou o céu. 

 Mar portugués

 ¡Oh mar salada, cuánta de tu sal
son lágrimas de Portugal!
¡Por cruzarte, cuántas madres lloraron,
cuántos hijos en vano rezaron!
¡Cuántas novias quedaron por casar
para que fueses nuestra, oh mar!

¿Valió la pena? Todo vale la pena
si el alma no es pequeña
Quien quiere pasar allende el Bojador
tiene que pasar allende el dolor.
Dios al mar el peligro y el abismo dio,
mas fue en él donde el cielo se miró.

Comentari:

Aquest poema parla de l'emigració que van fer els portuguessos cap a Sud-Amèrica. El jo poètic ho explica al mar, dient-li que ell ha estat present en aquesta situació. L'emigració, suposo que forçosa per causes polítiques per la dictadura del país, va ser un drama i Pessoa ho reflexa posant-se el lloc de totes les vides trencades a causa d'aquest fet: fills que deixen enrere les seves mares, amres que veuen com els seus fills marxen, noies que es resignen a que el seu promés ,marxi...

El jo poètic es pregunat si val la pena el patiment i els esforços fets i conclou que sí, si l'ànima no és petita i pot a prendre de l'experiència. Qui vol arribar a tenir una vida millor haurà de passar dolor ja que potser el mar representa un perill, un abisme, un punt i a part en la vida dels portuguesos però el mar també és allà on el cel es mira perquè el reflecteix i reflecteix la calma i serenitat d'aquest. Per tant, pot serque rere la calma i serenitat del cel no hi hagi un món millor?