Blogia
Tinc coses a dir

-- Fernando Pessoa--

He pasado toda la noche sin dormir_**

He pasado toda la noche sin dormir_**

HE PASADO TODA LA NOCHE SIN DORMIR

He pasado toda la noche sin dormir, viendo,
sin espacio tu figura.
Y viéndola siempre de maneras diferentes
de como ella me parece.
Hago pensamientos con el recuerdo de lo que
es ella cuando me habla,
y en cada pensamiento cambia ella de acuerdo
con su semejanza.
Amar es pensar.
Y yo casi me olvido de sentir sólo pensando en ella.
No sé bien lo que quiero, incluso de ella, y no
pienso más que en ella.
Tengo una gran distracción animada.
Cuando deseo encontrarla
casi prefiero no encontrarla,
Para no tener que dejarla luego.
No sé bien lo que quiero, ni quiero saber lo que
quiero. Quiero tan solo
Pensar en ella.
Nada le pido a nadie, ni a ella, sino pensar.

Versión de Teodoro Llorente

Comentari:

Aquest poema mostra els sentiments contardictoris d'un home enamorat que no pot dormir a causa de que l'imatge de la seva estimada està sempre present en la seva ment i que vol esborrar però mantenir viva alhora. El jo poètic és una persona enamorada però que no arriba a entendre la magnitud fins on van els seus setiments i això li crea un desconcert que no el deixa viure. No està bé quan no està a prop de la seva estimada però alhora no s'atreveix a apropar-se per por a quan l'hagi de deixar. El seu amor per ella és tant gran que, encara que no sap què vol, l'únic que sent necessitat de fer és pensar en ella.

He triat aquest poema perquè mostra com d'irracional pot ser avegades l'amor, que fa actuar a l'humà d'una manera que ni ell mateix entén.

Mar Português_**

Mar Português_**

 Mar Português

O mar salgado, quanto do teu sal
São lágrimas de Portugal!
Por te cruzarmos,quantas mães choraram,
Quantos filhos em vão rezaram!
Quantas noivas ficaram por casar
Para que fosses nosso, ó mar!

Valeu a pena? Tudo vale a pena
Se a alma não é pequena.
Quem quer passar além do Bojador.
Tem que passar além da dor.
Deus ao mar o perigo e o abismo deu,
Mas nele é que espelhou o céu.
 

 Mar portugués

 ¡Oh mar salada, cuánta de tu sal
son lágrimas de Portugal!
¡Por cruzarte, cuántas madres lloraron,
cuántos hijos en vano rezaron!
¡Cuántas novias quedaron por casar
para que fueses nuestra, oh mar!

¿Valió la pena? Todo vale la pena
si el alma no es pequeña
Quien quiere pasar allende el Bojador
tiene que pasar allende el dolor.
Dios al mar el peligro y el abismo dio,
mas fue en él donde el cielo se miró.

Comentari:

Aquest poema parla de l'emigració que van fer els portuguessos cap a Sud-Amèrica. El jo poètic ho explica al mar, dient-li que ell ha estat present en aquesta situació. L'emigració, suposo que forçosa per causes polítiques per la dictadura del país, va ser un drama i Pessoa ho reflexa posant-se el lloc de totes les vides trencades a causa d'aquest fet: fills que deixen enrere les seves mares, amres que veuen com els seus fills marxen, noies que es resignen a que el seu promés ,marxi...

El jo poètic es pregunat si val la pena el patiment i els esforços fets i conclou que sí, si l'ànima no és petita i pot a prendre de l'experiència. Qui vol arribar a tenir una vida millor haurà de passar dolor ja que potser el mar representa un perill, un abisme, un punt i a part en la vida dels portuguesos però el mar també és allà on el cel es mira perquè el reflecteix i reflecteix la calma i serenitat d'aquest. Per tant, pot serque rere la calma i serenitat del cel no hi hagi un món millor?

 

Fernando Pessoa**

Fernando Pessoa**

Fernando António Nogueira Pessoa  va nèixer a Lisboa el 13 de juny de 1888, més conegut com Fernando Pessoa, va ser un poeta i escriptor portuguès.

És considerat un dels majors poetes de llengua portuguesa, a un nivell comparable al de Luís Vaz de Camões. El crític literari Harold Bloom el va considerar, al costat de Pablo Neruda, el poeta més representatiu del segle XX.

 

Per haver viscut la major part de la seva joventut a Sud-Africa, l'anglès també té un destacat paper en la seva vida, amb Pessoa traduint, escrivint, treballant i estudiant l'idioma. Va tenir una vida discreta, en la qual es dedicà al periodisme, a la publicitat, al comerç i principalment, a la literatura, on es desdoblà en diverses personalitats conegudes com heterònims. La figura enigmàtica en la qual es tornà, movimenta gran part dels estudis sobre la seva vida i obra, arrel del fet que és un dels majors autors de l'heteronímia.

Morí de problemes hepàtics el 30 de novembre de 1935 als 47 anys a la mateixa ciutat que el va veure néixer, essent la seva ultima frase escrita en llengua anglesa: "I know not what tomorrow will bring... "