EL PREFACI FACI'L FÀCIL_**
EL PREFACI FACI’L FÀCIL
Més boig
que Roig
(ni tinc
ni cinc
ni fetge
de metge
ni ple
d’alè),
fent doble
redoble
de mots,
singlots
en vers
advers
i sec
a frec
de foc,
remoc
els fems
del temps,
desfaig
l’empatx
del viure,
tinc lliure
l’orella,
la cella
cremada,
cansada
la vista,
duc llista
de muts
perduts
i restes
de testes
i canes
humanes,
dels cors
dels morts,
refaig
l’escaig
del viu,
un riu
emmerda
la merda
que llenço,
condenso
aquest
paquet,
no taca
butxaca,
el duc a
la nuca
molest i
que resti
si em maten
gravat en
paraules
em plau, les
rebusco i
m’ofusco i
m’emprovo
si el trobo
un viure
de riure,
la fe
de re,
un somni
d’insomni,
un dau
que cau
a l’u,
menú
menut
he dut
a taula
(paraula):
no hi ha
més pa,
tot és
només
cabòria
d’història
d’Espanya
en canya
vulgar
i en part
cascada,
balada
serena
que mena
metzines
divines
del front
on són
de massa
a plaça
perquè
l’alè
dels rots
de tots
airegi
l’arpegi
d’un sol
llençol
ratat,
tacat
tan brut
que put
a pares
i mares
si volen
i dolen.
Descans.
Comentari:
He triat aquest poema, primer de tot, perquè m'ha sobtat el joc de paraules que es fa en el títol i que, un cop llegit el poema, t'adones que és una mostra del que et vas a trobar a continuació.
Aquest poema està format per versos de molt curts dels quals és difícil extreure'n un sentit específic per la seva ímfima durada però que rimen d'una manera que el poema en si es transforma en un joc de paraules.
Com ja he dit, no es pot extreure un sentit específic però sí un de global. Crec que el poeta volia reflexar la bogeria que és la vida, que està formada per petits instants i records, que potser sols no tenen sentit però que units formen el que de veritat és el teu ésser i el que et fa tal com ets. En aquest poema es reflexen tots els aspectes de al vida que formen una persona. Un detall significatiu és l'últim vers que diu descans, és a dir, que després de molts moments viscuts a arrivat la hora de deixar el món, la mort.
1 comentario
Gisela -