Apaga aquests ulls meus... _**

Apaga aquests ulls meus…,

Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.

Rainer Maria Rilke

Aquest, en alemany, és l’original:

Lösch mir die Augen aus: ich kann dich sehn,
wirf mir die Ohren zu: ich kann dich hören,
und ohne Füße kann ich zu dir gehn,
und ohne Mund noch kann ich dich beschwören.
Brich mir die Arme ab, ich fasse dich
mit meinem Herzen wie mit einer Hand,
halt mir das Herz zu, und mein Hirn wird schlagen,
und wirfst du in mein Hirn den Brand,
so werd ich dich auf meinem Blute tragen.

Comentari:

Aquest poema ha estat traduit per Joan Vinyoli, poeta i traductor que també té una secció en aquest blog.

L’he triat perquè mostra un jo poètic profundament enamorat. Manifesta que són igual els impediments físics que el separin de la seva estimada perquè el que sent per ella és tant fort que res ho pot trencar. No importa si no té ulls, orelles, peus o boca, ell aonseguirà veure-la, escoltar-la i besar-la.

En la segona part del poema , els últims cinc versos, és refereix al cor com l’única cosa necesaria per poder estimar però que fins i tot sense ell podria perquè mai es podria esborrar el rastre de l’estimada de dins seu.

He triat aquest poema perquè explica que l'amor no té fronteres i està per sobre de tot.