A les fosqueS_**

 A les fosques

Visc a les fosques,
avar d'imatges col.leccionades
com munts de cartes i fotografies
guardades en un moble que grinyola
de nit, que la humitat reinfla
i roseguen els corcs.

Calaix de vida,
podrida pels desigs
no satisfets, pel cansament
d'haver esperat tantes vegades
i que no hagi mai trobat.
Tot s'ha tornat avorriment, desdeny i fàstic,
per covardia, seny o bé impotència.

Joan Vinyoli

 

Comentari:

En aquest poema el jo poètic ens parla de com viu, una forma de vida que el fa profundament infeliç. Quan diu a les fosques aquestes paraules representen una metàfora de la seva forma de vida, a esquenes del món i del present.

El jo poètic expressa com, poc a poc, va oblidant les imatge si records dels passat on s'ha quedat atrapat i on viu el dia a dia. Tot i això, aquests records del passat no són feliços ja que no ha aconseguit els seus objectius en la vida. Els seus desitjos i inquietuds han desaparegut envoltats per la tristor de no haver-los conseguit satisfer mai.

Al final, el jo poètic expressa que ha perdut les ganes de viure perquè la seva vida no és com ell voldria, sinó tot el contrari.

He triat aquest poema perquè hi ha moments en que tot ésser humà s'aferra als records bonics del passat per tirar endavant quan estàs en un moment dolent de la teva vida. D'alguna manera això és el que li passa aljo poètic però en aquest cas ell ja no es sent feliç mi recordant records del passat perquè no és el que ell voldria haver viscut.